RunningSupermamis.com

Activas, ideólogas, incansables (a veces con ideas de bombero). Si no nos encuentras por aquí, búscanos en alta montaña!! Algunas hemos sido presidentas de la comunidad de vecinos, que también da prestigio. Esperamos que disfruteis con nuestro blog, tanto como nosotras disfrutamos creándolo. Por cierto! Encantadas de conocerte!

miércoles, 19 de julio de 2017

Els Empedrats de Bagà

Els Empedrats  

Aquesta és una ruta pels enamorats dels salts d'aigua, els paratges màgics i la història. Una caminada que pot ser tan llarga o entretinguda com vulguem fer-la,  ja que el traçat era l'antic camí ral que feia lligam de la Cerdanya amb el Berguedà, i n'hi ha per sucar-hi pà, en tots els trams.  Antigament el camí del Pendís o dels empedrats pujava des de la casa-molí de cal Cerdanyola (avui és la casa de colònies La Salle) i pel hostalet del Forat fins a la casa Hostal de la font del Faig*.

* L'Hostal de la font del Faig, actualment derruït, era un antic hostal del camí Bagà- Cerdanya, situat sota el coll de Pendís i molt aprop de la font del Faig. El camí era transitat per traginers i era de bon servei per acollir als caminadors i les seves bèsties.

Congost d'empedrats

Inici de ruta cap els empedrats
 

Després de l'última aventura per aquestes terres, vaig quedar ben enamorada d'aquest indret i en tornar a casa vaig fer recerca per poder portar a la colla de cabretes aquestes vacances. No va haver-hi gorg o salt d'aigua on no fiquéssim el cul. L'aigua fresqueta, la calor i les ganes de fer "xip-xop", de la canalla, van amanir una curta caminada d'uns 6 km (3 km anada + 3 km de girar cua). Vam gaudir, saltar i xapotejar a l'aigua com peixets.

El recorregut actual endinsa pel vessant sud del Moixeró. Podem seguir, a contracorrent, el torrent del Pendís (també conegut com del Forat) fins al Refugi de Sant Jordi i la Font del Faig. El camí que ens proposen com a PR (petit recorregut - blanc/groc) està perfectament marcat com a PR-C 125, amb un traçat circular, d'uns 10 km aproximadament.

Localització:

Arribarem a Bagà per la C-16. A Bagà agafarem la carretera que surt en direcció a Gisclareny. Veurem a l'esquerra el riu Bastareny i passarem pel càmping de Bagà, que deixem a mà dreta. A uns 2 km, aproximadament, abans de passar el pont de Sant Joan de l'Avellanet (pont que creua el Bastareny i continua cap a Gisclareny) farem amunt per la pista de sorra prou circulable amb un cotxe normal. Allà trobem el pàrquing de la casa de colònies de La Salle Natura (Cal Cerdanyola, antic molí) i la Font Nostra.
 

Crònica:

Un cop aparcat el cotxe, veurem el camí de pujada en direcció NE que encamina cap al refugi de Sant Jordi.

El passeig és de bosc humit i fresc, tot resseguint el torrent de pujada. La canalla, amb ulls de gat enamorat, fan gest constant de treure's la roba i ficar-se a l'aigua. 

A mà esquerra trobem un primer trencall cap al "Bullidor de la Llet", on fem la nostra primera parada i donem desig als impacients bandarres.

Pont cap el Bullidor de la Llet

El Bullidor de la Llet és una espectacular font natural que mana de la roca, entre les seves fissures. La temporada bona per veure tot el seu esplendor és a la primavera i a la tardor (temps de pluges). I déu ser-ho, ja que nosaltres ho vam trobar més sec que la mojama.

Amb el cull moll i les panxes una mica plenes fem camí i ara sí, endinsem dins dels trams "empedrats". Aquest nom és originari de ser un camí com el mateix diu "empedrat". Trobem alguns trams on encara el temps fa senyals del que va ser.




Pas antic tram encara empedrat

Tot seguin camí, passarem uns trams en què travessarem unes quantes vegades el torrent seguint camins marcats amb pedres i donant petites grimpades per sobre de l'aigua. Un preciós engorjat que fa pujada i obliga a passar pel mig, fent les delícies dels nostres inquiets exploradors.

Fem amunt una mica més, fins que endinsem en espais menys rocosos. El pi, el faig, el boig, carolines, van apareixent amb timidesa. La part més espectacular ja l'hi ha hem fet. Decidim escoltar als rondinaires dels nens, que volen mullar més els banyadors, i escoltem les nostres panxolines, dit sigui de pas. És hora de dinar.

Baixem fins a l'espectacular salt d'aigua que havíem vist de pujada i allà fem la parada per menjar les increïbles truites de patates que havíem comprat i el fuet. (Amb gana i natura tot sembla més bo).
Salt d'aigua


Ara si, donem màniga llarga als encisadors ulls dels petits, que fa estona no fan més que mirar un salt d'aigua que tenim al costat. 
A un dels salts d'aigua del camí
Apa!, molls com pollets tornem cap al pàrquing de La Salle on reomplim les cantiplores de tornada a casa.

Fonts consultades:
Antics hostals de catalunya
Esgarrapacrestes blog 
Diba - Patrimoni cultural 
Rutas pirineos- blog 

Per saber més: 
1.- Les empremtes del camí ral de Bagà (Catalán) de Francesc Caballé Cantalapiedra (Autor) 

lunes, 10 de julio de 2017

Burrites del vent (Versió Supermamis Cavalls del vent)

Cavalls del vent 2017

(Burrites del vent - VERSIÓ OPEN)

Cavalls del vent és una marxa no competitiva, i això, realment, diu molt més que el concepte "no competitiu" vol dir en si.  La Travessa bàsica es pot fer partint des de qualsevol dels seus 8 refugis i agafar la direcció que convingui en cada cas. Als refugis et van segellant la targeta de pas que dóna per validada la travessa completa. És, sens dubte, la millor manera de conèixer el Parc Natural del Cadí-Moixerò pam a pam, i apreciar  tota la seva intensitat. La duració dependrà del projecte personal de cada caminador, de la seva disposició de temps i/o entusiasme. 

La Txell i Jo a la Serra Pedregosa


La modalitat OPEN és pels més atrevits i/o atrevides. Consisteix a fer el recorregut de 82 km i, gairebé 10.000 acumulats, en menys 24 h.
La Txell i jo vam decidir fer aquesta segona opció. Tot i que, he de reconèixer que per gaudir-ho com cal, i sens dubte val la pena fer-ho amb més tranquilitat. Tornarem sense cap condicionament de temps a aquesta mateixa travessa.  
El projecte  cavalls del vent ens permet contemplar la bellesa dels seus verds boscos,  la riquesa i la varietat de flora: avets, pins negres, roures, faigs, i un sotabosc ple de boix, neret i a les parts més baixes ginebres, viola de llop, entre d'altres.


Esquema orientatiu de la dispossició.

 
La travessa passa per les diferents comarques del Berguedà i la Cerdanya. Però també per les províncies de Barcelona, Girona i Lleida. I tot en una mateixa marxa, no trobarem res més global.

La idea va sorgir a l'estiu de 2003, per part dels guardes de 8 refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Un projecte circular que enllaces els refugis, passant pels espais més emblemàtics i de gran bellesa natural: Les Serres de la Tosa, El Moixerò, el Cadí i el Pedraforca.
Li van donar el nom de "Cavalls de Vent", fent referència a la traducció al català de la paraula tibetana que designa les banderes d'oració budista (Lung-ta). Aquestes, els budistes tibetans les ubiquen als cims i colls de l'Himalaya, per tal d'enviar plegaries de pau i germandat als quatre vents. 
Com tot, hi ha qui està a favor i en contra. Omplir aquest camins de tot tipus de caminadors, té aspectes positius i no tant. Però donar vida als refugis, penso també és una bona pensada. Poder la limitació seria un punt mig, en tot cas, aquesta és la realitat.


 Recorregut: Marcat amb un punt rodó o quadrat de fusta de color taronja. Cal anar pendent, ja que els trencalls són habituals i de vegades no estan tan visibles com poder voldríem.


Lluís Estasen (1668 m)  Saldes. 
Prat d'Aguiló (2010 m) Martinet - Montellà
- Distància 12.5 km 
- Desnivell: + 810/ - 470 m

Refugi Lluís Estasen és el refugi amb més tradició al Parc. L'Home que li dona nom, va ser el segon guarda del refugi i va obrir les primeres vies d'escalada al Pedraforca.
Punt de sortida de la OPEN.  Seguirem un tram del PR-C 124 (camí dels segadors. Saldes-Olià) fins al Pas dels Gásolans 2430 m.
Aquest històric pas va ser freqüentat per segadors i traginers, temps era temps. Sembla ser, que el pintor Pablo Ruiz Picasso, l'estiu de 1906, durant la seva estança a Gósols, també el va recórrer, seguint el mític GR 107 cami dels bons homes
La vegetació deixa el seu protagonisme, dràsticament, a prats i tarteres fins el següent refugi Prat d'Aguiló.

Refugi Lluís Estasen


Prat d'Aguiló (2010 m) Martinet - Montellà
Cortals de l'Ingla (1610) Bellver de Cerdanya

- Distància: 11 km
- Desnivell: + 320/ - 828 m

El prat  alpí amb les seves vaques i cavalls pasturant, cedeix espai a trams de barrancs i tarteres més crespades. Embadalides mirem les falles dels encavalcaments que ens cedeixen el pas.
Deixem el Cadí per adentrar-nos en el Moixerò. El Cap del Pradells ens permet disfrutar de vistes realment envejables i espectaculars. 
Endinsem al sotabosc i cau de les diferents espècies animals que hi viuen: guilla, senglars, esquirols, gat fer, picot negre, etc.

 
Picot negre. Mascota del Parc



encavalcaments del serrat dels Terrers

Cortals de l'Ingla (1610) Bellver de Cerdanya 
Serrat de les Esposes (1511 m) Riu de Cerdanya 
- Distància: 4.7 m
- Desnivell: + 196/ - 97 m


En aquest tram he de tirar d'informació extra, ja que vaig tenir un moment de dubte, amanit per les indicacions d'un marxant, una colla de joves i unes casualitats poc afortunades.  Vaig equivocar el camí. A la que vaig veure que no anava gens bé, vaig girar cua...
Gràcies a una gran família del Pla de L'Ingla que em va "rescatar", començava a plovisquejar, em van saber indicar i  convidar a esmorzar amb ells. Mil gràcies Montserrat i Enric, de tot cor.


Gran familia que em va rescatar!
Li vaig fer saber a la Txell, quan ella  gairebé havia arribat al Serrat. 
Vaig tornar a l'últim punt conegut, Cortals de l'ingla, una altra gran persona i treballadora del refugi, amb lletres majúscules, la Míriam. Em va saber donar un impuls, especialment a la meva motivació, que no anava gaire alta, tot i que m'esforçava. Pensar que havia fet 13 km extres o més, i que els llampecs venien cada cop més cap a mi, en baixava la moral fins a punt de dir adéu "burrites del vent"!!
Aquesta crack em va ajudar a avançar a un altre punt, més segur, tot fent servir el seu propi cotxe (no diré res del teu ambientador, eau de patxuli, Míriam), però si faré una campanya al seu jefe! Guarda d'aquest refugi, tens una treballadora realment increïble, ja podeu estar ben contents, no em va portar fins que no va acabar les seves tasques al refugi. I tot i això veien la llampegada i temporal que s'apropava va voler donar un cop de mà a més caminadors. Gràcies mil Míriam, tornaré!



Serrat de les Esposes (1511 m) Riu de Cerdanya 
Niu de l'Àliga (2520 m) La Molina - Alp
Rebost (1640 m) Bagà
- Distància: 27.7 m (entre els tres punts)

(Aquest punt ho deixarè obert per la descripció Txell)

Rebost (1640 m) Bagà
Sant Jordi (1565) Guardiola de Berguedà 
- Distància: 13 km
- Desnivell: +939/ -864 m

Sant Jordi és un refugi privilegiat per la seva disposició. Té un bon accés des de molts punts. Probablement per això vaig trobar un munt de famílies dinant, després de fer sortida amb la canalla. Mentre esperava que el temporal de llamps fes la seva feina, tot pensant en la pobra Txell i els caminadors que feien la travessa amb la tormenta elèctrica i la calamarsa.  Certament feia por, vaig parlar i conèixer una família d'Olesa (em van convidar a patates fregides, desprès de ser atacada per un patata. Què també s'ha de dir). La muntanya té aquestes coses, mira tu. Surts a fer esport i acabes fent ruta gastronòmica.


Quina família més maca Olesana


 Sant Jordi (1565) Guardiola de Berguedà 
Gresolet (1243 m) Saldes 
- Distància: 16.1 km
- Desnivell: +667/ - 1009 m 

Espectacular tram d'empedrats i rieres plenes de vida. Aquest sense cap dubte va ser el tram pel què vaig fer creus de no haver portat la reflex! catxundena! A tot arreu veia raconets per inmortalitzarlos.  Ratolins de camp, llangandaixos, salamandres, fan festa en aquest espai. Pares i mares feien amunt tot grimpant els empedrats amb els seus fills. Anotat per fer ruta amb la canalla. (Què donarà per un altre crònica de les bones).
En aquest tram també em porto al cor una parella de futurs metges. No pareu Valents. I com us vaig dir, aquí teniu el vostre raconet al nostre cor de "supermamis".


Dos valents!


De Gresolet he de dir, què tenen el mèrit de tenir la millor música de tota la travessa!! Colla de marxosos!

Gresolet (1243 m) Saldes 
Lluís Estasen (1668 m)  Saldes.  
- Distància: 3.9 m
- Desnivel: (sorpresa)

Només mirar el mirador del Pedraforca des de Gresolet et fa caure de cull. Sort de conèixer al Borja, Valencià reguapo que em va anar empenyent i motivant fins a amunt.  Un seguidor de les nostres trail Punkis, que ara no es perdrà cap. Ja ens ocuparem les supermamis, Borja, no pateixis.

El Borja i jo a l'arribada
 
Si has arribat fins aquí de la crònica,  és que ens estimes de veritat! 😍

Pd. Felicitats a la Lorena per la seva pedazo marató de Cavalls del Vent que va iniciar amb nosaltres i va acabar de meravella! I gràcies, a tots i totes les persones que vaig conèixer mentres esperava a la Txell al refugi. Una travessa que guardaré al cor i al cap molt de temps.




La molina: La molina.cat


Banderas Tibetanas: Budismo Tibetano

Cavalls del vent: Cavalls del vent
 



lunes, 26 de junio de 2017

Camí dels Contrabandistes

Camí dels Contrabandistes

Castellar de n'Hug - Osséja


Des de ben petita "l'home del sac" havia representat una espècie d'espectre de la por. Un senyor que voltava pels camins amb la cruenta intenció d'agafar nens perduts, ficar-los al sac i portar-los vés a saber on. Un personatge característic de la cultura popular a reu del món i estereotip d'éssers per fer por a les criatures.

Vet aquí que en temps de postguerra civil, si que va existir l'home del sac, o els homes del sac. Però aquests lluny de voler agafar nens, les seves històries eren molt diferents. Possiblement més properes a necessitats, situacions tristes i en molts casos dramàtiques. Llegendes d'homes dolents o perillosos van ser ben aprofitades per fer fora els nassos dels curiosos als voltants, segurament amanit d'un bon repertori del bestiari català.

Certament, els paquetaires que havien de passar la frontera ho feien per sobreviure. Un ofici, en molts casos difícil. I parlo de difícil, per no dir, perillós, ja que els nervis, la por, la presa de decisions o poder ser delatat en qualsevol moment, envoltava aquesta tasca d'un misteri i secretisme que amb tota certesa donaria per fer un best seller d'Stephen King.

Doncs, aquest és el nostre granet per mitificar aquest estil de vida. Un petit impuls a la memòria dels qui es van guanyar la vida a por de perdre-la, combinant aquest i d'altres oficis, en un temps molt difícil.

El camí definit per la marxa és un, dels segurament molts que hi va haver. Per tal no podem dir el "camí dels contrabandistes" podem parlar d'una xarxa de camins, que amb molta guaita devien transitar amb sigil, a les nits més fosques, Pirineus amunt i a baix.

Però l'anual marxa o ruta dels Contrabandistes, organitzada alternativament entre Castellar de n'Hug i Osseja, és un tastet de què devien ser aquestes aventures.

Cada any canvia la direcció de sortida, i permet crear joc a la realitat de tràfec entre aquests pobles agermanats, per sempre, per la història i les difícils realitats humanes.


Aquest any ens ha tocat sortir de Castellar de n'Hug, amb uns 23 km per endavant i uns desnivells de 925m en positiu i 1.015 negatius. No és una marxa massificada, fet que fa enriquidora la ruta. No imagino pas fer aquesta travessa amb 500 persones per l'Alta Cerdanya, si més no, seria molt poc creïble. És per això, que realment sigui una ruta familiar i amb un tracte molt agraït per part de tots els voluntaris, per tots dos costats.
Cap a la Font dels Torrents

Donem inici des d'un dels carrerons dels preciós poble de Castellar de n'Hug, i seguin les marques blaves fem amunt, tot passant pel petit barri de l'Erola que ens dóna sortida a la pista. Aquest any ens fan saludar La cova de la Tuta. Un nom curiós i redundant, ja que Tuta (DIEC2) vol dir cau o cova que es fa servir de refugi, així doncs anem a saludar a la "cova de la cova", sona divertit. El desús del ric vocabulari català té aquestes coses.

Interior de la cova

Un bon parell de fons no tractades ens recorden el que déu ser viure amb aquest fortuny de natura al pati de casa. Embadalides fem amunt cap al primer control de pas al Coll de la Creueta.


Intuïtivament seguim pels desnivells "trencacames" de les esplanades verdes, amb baixos matolls i petits pins negres característics a l'Alta Cerdanya. Arribem al Pla d'Anyella, segon control, tot passant entre vaques, que tranquil·lament fan la seva i miren amb curiositat, però amb un posat indiferent als caminants, que fem ulls de torero... no ens vinguin a saludar massa efusives.

Pla d'Anyella


Antic Pluviòmetre


 Ara toca afinar l'ull per seguir el camí. M'encanten aquestes travesses on les marques són prou per mantenir alerta al caminant, però suficients. Qualsevol dia les pedres empastifades de pintura d'altres marxes faran la seva pròpia revolta "Ass. Pedres pintades fins als pedrots".

I fent muntanya, en un no res, passem la Collada de Tosses i arribem al tercer control a les Colladetes. En aquest punt trobem molt a la vora del que va ser part de la línia "P". L'Organització defensiva del Pirineu. Por als maquis, por als invasors del bàndol guanyador de la segona guerra mundial, por, por ... Tota una "burrada" d'obra militar defensiva. Búnquers que van quedar a mig acabar i volien fer de frontera-fortificació a tot allò que simbolitzes una possible amenaça pel règim dictatorial.


Antiga caserna militar
Entrada als bunkers


Ara ja quasi som a terra francesa. Enfilem pel pla de la Bassa, el pla de L'Orri de Dalt fins al coll de la Creu Meians a uns 2000 m. Aquest punt ens limita la fictícia línia que fa de frontera entre el territori francès i català i forma part del Gr 11. Aquest llarg recorregut, que va de la mar Cantàbrica (Golf de Biscaia) a l'Oest fins a la mar Mediterrània (Cap de Creus) a l'Est, té una mica més de 400 km, i també es conegut com la Senda Pirinenca.

Creu Meians. Sense comentaris als "grafities"

En aquest punt, el bestia pastura, vaques i cavalls. Aquesta preciosa imatge ens transportat màgicament a altres temps i no sé per què em fa pensar en aquella cançó del gran Serrat.
De un mundo raro.

Tota una filferrada entre la vaca i jo
Cavalls en llibertat

Dient a deu als pensaments, ens endinsem en un espai d'arbres i branques trencades pels mateixos animals en fer pas per aquest indret. El camí es transforma en petites pujades i baixades molt portables, un sotabosc amb petits rierols i torrents, olor d'humit i sensació frescor. Som a l'últim control al Coll de Prades. Des d'aquest punt, tot és baixada per la Serra dels Lladres, fins al nostre destí. Quin nom més encertat, Serra dels Lladres. Segurament bons assaltadors feien de les seves en aquests indrets, on amagar-se entre la vegetació devia formar part de l'espectacle.
 
Al replà de la Serra ens trobem aquest preciós centre de adreçament i gairebé toquem amb les mans el carismàtic i bonic poble d'Osseja.
Taulell d'Orientació

Un cop arribats al poble, les cases de pedra i teules de pissarra ens saluden. Osseja un poblet molt bonic a peus del Puigmal i al cor del Parc Natural dels Pirineus Catalans, amb uns 1500 habitants. I de segur, un poble que déu mantenir entre les seves cases de pedra més antigues, discretament històries i secrets d'exiliats de la guerra civil espanyola.

A la plaça principal donem per acabada la travessa i novament, els fantàstics i fantàstiques voluntàries ens donen una entranyable rebuda.
Plaça principal

En aquesta marxa hem tingut la magnífica companyia d'un gosset que, ens vam adonar després, s'havia escapat joiós darrere els caminadors i des de la sortida ens va acompanyar fins a Osseja, com un gran campió, i quedant en primera posició, què no li hem de treure gens de mèrit.
Increpant les vaques el trapella

També hem fet una bona colla de nous amics, caminadors, corredors i tots amb històries personals molt divertides, que només aquests magnífics moments, on la marxa engresca a la xerrada disfrutes amb goig.


Conte contat i acabat! l'any que ve us ho explicarem a l'inrevés.

Fonts consultades:

- Plànols entregats a la sortida per part de l'organització
- Imatges pròpies de Runningsupermamis.
 



miércoles, 14 de junio de 2017

Tron de L'Espasa - Montserrat

El Excálibur Catalán


Entre Collbató y el Monasterio, nos encontramos esta preciosidad de rinconcito. Cierto que toda la montaña de Montserrat está llena de geniales y fabulosos rincones, pero éste es, sin duda, el más apetecible para subir con pequeñas "cabritas". Siempre y cuando estén acostumbrados a caminar. 

La ruta no es difícil, ni excesivamente dura. Salvando algún punto en la que necesitarán la ayuda del adulto, y algún pequeño tramo de "grimpada", por lo general la podrán hacer bastante bien. Si tomamos el mismo camino de ida y vuelta, son unos 8 km en total, a una altitud de 800 metros aprox. No es necesario ningún tipo de material específico. Mucha agua, si os aventuráis en época de calor y protector solar.

El tron de l'Espasa- l'Escàlibur Català

Para llegar al tron de l'Espasa hay  diferentes rutas, nada complicadas. Decidimos seguir éste por su punto de salida (desde el merendero), lo que nos permite acabar en el mismo punto y aprovechar para que los peques recuperen fuerzas.
  • Inicio de Ruta: Km 0. Damos la salida desde el parking de las cuevas de Salnitre (Collbató). En este punto nos encontramos con la caseta de madera de taquilla para las cuevas. Un merendero, una fuente, una caseta bar y un espacio para que los niños jueguen, si os quedais a comer después de la excursión.

Parking y merendero

  • Pista asfaltada: Subimos la pista asfaltada hasta las escaleras de piedra con barandilla de madera. Dirección a las cuevas de Salnitre. Veremos las marcas del GR5 (Blanca-Roja).


Camino hacia las cuevas
Siguiendo el camino
Vistas de Collbató desde el camino

  • Camino Collbató -  Monasterio: En breve encontramos la primera bifurcación. Las escaleras que suben en dirección a las cuevas y el camino de la derecha que marca hacia el Monasterio. Este Segundo es el que debemos tomar. 

Panel indicador del GR 172 y GR 5 que seguiremos
Señalización del camino a seguir

Por el camino descubrimos una de las tantas grietas de la montaña. Ésta vez, desgraciadamente, parece tener un doble uso, como "pipi-can". No obstante, no siempre lo hemos encontrado con tanta materia orgánica, es impresionante mirar hacia arriba y ver la roca encima de nuestra cabeza.



Grietas de la Montaña
Tetris de rocas caidas

  • GR 5 - GR 172 - GR 6:  Nuevo cruce señalizado. Esta señal nos muestra  tres Grandes Recorridos que tienen circulación y paso por la Montaña. Nosotros seguiremos el correspondiente hacia el Monasterio.
GR 5 - De Sitges a Arenys de Mar.  Distancia 201,72 km. Comarcas: Alt Penedès, Garraf, Anoia, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme.
GR 172 - De Bellprat a la Mussara. Distancia 198,02 km. Comarcas: Alt Camp, Tarragonès, Baix Camp, Alt Penedès, Anoia, Baix Llobregat, Bages.
GR 6 - Barcelona (Horta) a Montserrat. Distancia 52,29 km. Comarcas: Barcelonès, Vallès Occidental,  Baix Llobregat.




Señalizació de Grandes Recorridos


  • Tramo de Sillares:  Casi hemos llegado. Un tramo reconstruido con sillares, para facilitarnos el camino, nos da el anuncio. Si miramos hacia delante vemos, donde recorta la montaña, un poste de madera, que parece un punto eléctrico en total desuso, nos señala que estamos muy cerca. Pués allá, aunque no la vemos, está nuestra espada.
Seguimos el camino facilitado
Vemos el poste eléctrico en desuso.


  • Marca flecha: En este punto podemos tener la duda de hacia donde seguir. Por la izquierda se nos abre un posible sendero, a su inicio libre de vegetación. La flecha amarilla nos indica el sentido correcto que tomaremos.
 
Flecha amarilla

  • Poste de madera: Casi, casi!!! Ahora si podemos decir que hemos llegado.  En la pequeña explanada, se abre un sendero que dirige hacia el poste de madera. Éste es el nuestro. La vegetación se ve crecida y lo tapa bastante. Al no ser un punto muy nombrado de la montaña, el camino se cierra un poquito en algunos tramos, esto también es motivo de alegría. Si vamos con peques, un pantalón largo o pantalón a los que les podemos recolocar la parte de abajo, es muy buena idea. En caso contrario, tendremos piernecitas arañaditas... Rambo!! Muérete de envidia!!  

Poste de madera
Laura nos indica el camino a seguir hacia el poste

  • Un punto un poco difícil:  Éste es un punto un pelín difícil. Más que difícil, diría técnico. Los peques deben de ir despacito y estar supervisados por un adulto. Son tres pasos, nada más, pero hay que cuidar donde ponemos el pie o nos podemos llevar un buen susto.

Un paso bastante técnico

  • Señalización de abejas: El día que fuimos, no vimos ninguna. Pero si nos avisan, tened prudencia. Subimos por el pequeño tramo habilitado con un "cable", parece un chiste al ver que el poste de madera no tenía ninguno... ahora podemos pensar el uso polivalente que le han debido de dar.
Indicativo
  • Tron de l'Espasa: Km 4. Ahora si!! Nada más subir el tramo del "cable" recto en subida. La vegetación está bastante cerrada y nos puede hacer dudar. Pero nuestra espada está delante de nosotras. 

Venga chicas! insistid
Con los dientes!!
 Mejor la dejamos en su sitio...

Impresionantes vistas del Monasterio, el Bages, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Barcelonès y hasta el Berguedà. En un día claro como el de hoy, la vista se pierde de un modo increiblemente bello. 

Y para deleite de los más pequeños, aquí os dejamos la leyenda que da origen a este mágico espácio.

El Senyor Feudal, Otger Cataló. Anomenat Pare de la Pàtria. Amo de un dels cinc castells que antigament vestien la muntanya. En una de les batudes fetes per caçar, va tenir un encontre amb un senglar, que fugia de les escomeses del seu gos Gànguil, i la resta de la jauria. La sobtada aparició de l'animal, va agafar desprevingut al Senyor, no donant-li temps per prendre la llança, i va intentar abatre'l amb l'espasa. Però el pas de la bestia fora tan ràpit, que erraré l'escomesa, i l'espasa va colpir el terra, quedant presa en la roca. L'impacta va estar tan dur, que tots els esforços per extreure-la sorgiren inútils.

A les hores, Otger. Va ordenar que fins que no es recuperes l'espasa. Quedava prohibida la caça en tot el territori. La feina per treure-la, va durar sis dies. Des de un dijous - Dijous Gras -, fins el dimecres de la setmana següent. - Dimecres de Cendra / Enterro de la Sardina -. e nou amb l'espasa a la ma. Otger Cataló. Revocà l'ordre, i els fruits de la cacera retornaran a les taules. 

Des de los hores. Aquest turó es coneix con el Tron de l'Espasa. En el seu vèrtex, una reproducció entatxada al terra. Recorda aquesta llegenda. 




Fuentes Consultadas:


feec - Senders de Catalunya  
Kimisades blog - Leyenda del tron de l'Espasa 
Imágenes própias.