Activas, ideólogas, incansables (a veces con ideas de bombero). Si no nos encuentras por aquí, búscanos en alta montaña!! Algunas hemos sido presidentas de la comunidad de vecinos, que también da prestigio. Esperamos que disfruteis con nuestro blog, tanto como nosotras disfrutamos creándolo. Por cierto! Encantadas de conocerte!

lunes, 10 de julio de 2017

Burrites del vent (Versió Supermamis Cavalls del vent)

Cavalls del vent 2017

(Burrites del vent - VERSIÓ OPEN)

Cavalls del vent és una marxa no competitiva, i això, realment, diu molt més que el concepte "no competitiu" vol dir en si.  La Travessa bàsica es pot fer partint des de qualsevol dels seus 8 refugis i agafar la direcció que convingui en cada cas. Als refugis et van segellant la targeta de pas que dóna per validada la travessa completa. És, sens dubte, la millor manera de conèixer el Parc Natural del Cadí-Moixerò pam a pam, i apreciar  tota la seva intensitat. La duració dependrà del projecte personal de cada caminador, de la seva disposició de temps i/o entusiasme. 

La Txell i Jo a la Serra Pedregosa


La modalitat OPEN és pels més atrevits i/o atrevides. Consisteix a fer el recorregut de 82 km i, gairebé 10.000 acumulats, en menys 24 h.
La Txell i jo vam decidir fer aquesta segona opció. Tot i que, he de reconèixer que per gaudir-ho com cal, i sens dubte val la pena fer-ho amb més tranquilitat. Tornarem sense cap condicionament de temps a aquesta mateixa travessa.  
El projecte  cavalls del vent ens permet contemplar la bellesa dels seus verds boscos,  la riquesa i la varietat de flora: avets, pins negres, roures, faigs, i un sotabosc ple de boix, neret i a les parts més baixes ginebres, viola de llop, entre d'altres.


Esquema orientatiu de la dispossició.

 
La travessa passa per les diferents comarques del Berguedà i la Cerdanya. Però també per les províncies de Barcelona, Girona i Lleida. I tot en una mateixa marxa, no trobarem res més global.

La idea va sorgir a l'estiu de 2003, per part dels guardes de 8 refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Un projecte circular que enllaces els refugis, passant pels espais més emblemàtics i de gran bellesa natural: Les Serres de la Tosa, El Moixerò, el Cadí i el Pedraforca.
Li van donar el nom de "Cavalls de Vent", fent referència a la traducció al català de la paraula tibetana que designa les banderes d'oració budista (Lung-ta). Aquestes, els budistes tibetans les ubiquen als cims i colls de l'Himalaya, per tal d'enviar plegaries de pau i germandat als quatre vents. 
Com tot, hi ha qui està a favor i en contra. Omplir aquest camins de tot tipus de caminadors, té aspectes positius i no tant. Però donar vida als refugis, penso també és una bona pensada. Poder la limitació seria un punt mig, en tot cas, aquesta és la realitat.


 Recorregut: Marcat amb un punt rodó o quadrat de fusta de color taronja. Cal anar pendent, ja que els trencalls són habituals i de vegades no estan tan visibles com poder voldríem.


Lluís Estasen (1668 m)  Saldes. 
Prat d'Aguiló (2010 m) Martinet - Montellà
- Distància 12.5 km 
- Desnivell: + 810/ - 470 m

Refugi Lluís Estasen és el refugi amb més tradició al Parc. L'Home que li dona nom, va ser el segon guarda del refugi i va obrir les primeres vies d'escalada al Pedraforca.
Punt de sortida de la OPEN.  Seguirem un tram del PR-C 124 (camí dels segadors. Saldes-Olià) fins al Pas dels Gásolans 2430 m.
Aquest històric pas va ser freqüentat per segadors i traginers, temps era temps. Sembla ser, que el pintor Pablo Ruiz Picasso, l'estiu de 1906, durant la seva estança a Gósols, també el va recórrer, seguint el mític GR 107 cami dels bons homes
La vegetació deixa el seu protagonisme, dràsticament, a prats i tarteres fins el següent refugi Prat d'Aguiló.

Refugi Lluís Estasen


Prat d'Aguiló (2010 m) Martinet - Montellà
Cortals de l'Ingla (1610) Bellver de Cerdanya

- Distància: 11 km
- Desnivell: + 320/ - 828 m

El prat  alpí amb les seves vaques i cavalls pasturant, cedeix espai a trams de barrancs i tarteres més crespades. Embadalides mirem les falles dels encavalcaments que ens cedeixen el pas.
Deixem el Cadí per adentrar-nos en el Moixerò. El Cap del Pradells ens permet disfrutar de vistes realment envejables i espectaculars. 
Endinsem al sotabosc i cau de les diferents espècies animals que hi viuen: guilla, senglars, esquirols, gat fer, picot negre, etc.

 
Picot negre. Mascota del Parc



encavalcaments del serrat dels Terrers

Cortals de l'Ingla (1610) Bellver de Cerdanya 
Serrat de les Esposes (1511 m) Riu de Cerdanya 
- Distància: 4.7 m
- Desnivell: + 196/ - 97 m


En aquest tram he de tirar d'informació extra, ja que vaig tenir un moment de dubte, amanit per les indicacions d'un marxant, una colla de joves i unes casualitats poc afortunades.  Vaig equivocar el camí. A la que vaig veure que no anava gens bé, vaig girar cua...
Gràcies a una gran família del Pla de L'Ingla que em va "rescatar", començava a plovisquejar, em van saber indicar i  convidar a esmorzar amb ells. Mil gràcies Montserrat i Enric, de tot cor.


Gran familia que em va rescatar!
Li vaig fer saber a la Txell, quan ella  gairebé havia arribat al Serrat. 
Vaig tornar a l'últim punt conegut, Cortals de l'ingla, una altra gran persona i treballadora del refugi, amb lletres majúscules, la Míriam. Em va saber donar un impuls, especialment a la meva motivació, que no anava gaire alta, tot i que m'esforçava. Pensar que havia fet 13 km extres o més, i que els llampecs venien cada cop més cap a mi, en baixava la moral fins a punt de dir adéu "burrites del vent"!!
Aquesta crack em va ajudar a avançar a un altre punt, més segur, tot fent servir el seu propi cotxe (no diré res del teu ambientador, eau de patxuli, Míriam), però si faré una campanya al seu jefe! Guarda d'aquest refugi, tens una treballadora realment increïble, ja podeu estar ben contents, no em va portar fins que no va acabar les seves tasques al refugi. I tot i això veien la llampegada i temporal que s'apropava va voler donar un cop de mà a més caminadors. Gràcies mil Míriam, tornaré!



Serrat de les Esposes (1511 m) Riu de Cerdanya 
Niu de l'Àliga (2520 m) La Molina - Alp
Rebost (1640 m) Bagà
- Distància: 27.7 m (entre els tres punts)

(Aquest punt ho deixarè obert per la descripció Txell)

Rebost (1640 m) Bagà
Sant Jordi (1565) Guardiola de Berguedà 
- Distància: 13 km
- Desnivell: +939/ -864 m

Sant Jordi és un refugi privilegiat per la seva disposició. Té un bon accés des de molts punts. Probablement per això vaig trobar un munt de famílies dinant, després de fer sortida amb la canalla. Mentre esperava que el temporal de llamps fes la seva feina, tot pensant en la pobra Txell i els caminadors que feien la travessa amb la tormenta elèctrica i la calamarsa.  Certament feia por, vaig parlar i conèixer una família d'Olesa (em van convidar a patates fregides, desprès de ser atacada per un patata. Què també s'ha de dir). La muntanya té aquestes coses, mira tu. Surts a fer esport i acabes fent ruta gastronòmica.


Quina família més maca Olesana


 Sant Jordi (1565) Guardiola de Berguedà 
Gresolet (1243 m) Saldes 
- Distància: 16.1 km
- Desnivell: +667/ - 1009 m 

Espectacular tram d'empedrats i rieres plenes de vida. Aquest sense cap dubte va ser el tram pel què vaig fer creus de no haver portat la reflex! catxundena! A tot arreu veia raconets per inmortalitzarlos.  Ratolins de camp, llangandaixos, salamandres, fan festa en aquest espai. Pares i mares feien amunt tot grimpant els empedrats amb els seus fills. Anotat per fer ruta amb la canalla. (Què donarà per un altre crònica de les bones).
En aquest tram també em porto al cor una parella de futurs metges. No pareu Valents. I com us vaig dir, aquí teniu el vostre raconet al nostre cor de "supermamis".


Dos valents!


De Gresolet he de dir, què tenen el mèrit de tenir la millor música de tota la travessa!! Colla de marxosos!

Gresolet (1243 m) Saldes 
Lluís Estasen (1668 m)  Saldes.  
- Distància: 3.9 m
- Desnivel: (sorpresa)

Només mirar el mirador del Pedraforca des de Gresolet et fa caure de cull. Sort de conèixer al Borja, Valencià reguapo que em va anar empenyent i motivant fins a amunt.  Un seguidor de les nostres trail Punkis, que ara no es perdrà cap. Ja ens ocuparem les supermamis, Borja, no pateixis.

El Borja i jo a l'arribada
 
Si has arribat fins aquí de la crònica,  és que ens estimes de veritat! 😍

Pd. Felicitats a la Lorena per la seva pedazo marató de Cavalls del Vent que va iniciar amb nosaltres i va acabar de meravella! I gràcies, a tots i totes les persones que vaig conèixer mentres esperava a la Txell al refugi. Una travessa que guardaré al cor i al cap molt de temps.




La molina: La molina.cat


Banderas Tibetanas: Budismo Tibetano

Cavalls del vent: Cavalls del vent
 



1 comentario:

  1. Aquestes històries i vivencies, fam que estimem tant la natura i als Marxants. Gràcies per fer-nos coneixer aquests indrets tant espectaculars.

    ResponderEliminar