La Pica d'Estats - Cim de Catalunya

PICA D'ESTATS - VERDAGUER - MONTCALM

El Cim de Catalunya -  3.143 m  (Un 3 de tres mil) 

Total 20 km aprox. Ruta feta al Setembre 

Pica d'Estats.

   
Fer la Pica era un dels propòsits aventurers que tenia ficat al cap des de ben petita, parlo amb el record d'un 7è ó 8è de l'antiga EGB, si més no, ara tinc uns quants més... Això de ser al sostre dels Pirineus a Catalunya, era una imatge què em produïa una gran emoció. I ves per on!, els companys d'expedició tenien emocions similars, i allà que ho hem viscut.

La Txell, el Manu, el Gandhi i jo, tot i que la logística d'organització semblava complicar-se, pel nostre "matxoman", finalment la travessa es van convertir en una genial sortida de tres 3000: Pica 3.143 m - Verdaguer 3.129 m - Montcalm 3.077 m. Un tres de tres mil. 

La proposta era donar sortida cap a les 17.30 h per poder fer nit a l'Estany de Sotllo. Muntar les tendes encara amb llum. Era tota una aspiració valenta al ritme que anavem. 

És important informar-se dels horaris per poder pernoctar i seguir les recomanacions del parc, previsió de temps, etc., per tal de no tenir cap esglai. Fil per randa que vam complir.

Ens apropem amb cotxe al poble d' Àreu, al Pallars Sobirà. Un poblet encisador amb història medieval de comtats i vescomtats, de cavallers i senyors feudals, de pagesos i serb de la gleva. I com a gran part d'aquestes terres catalanes a l'època, del clero, les esglésies romàniques dedicades a Sant Feliu i Santa Maria de la Torre i les restes del Castell d'Àreu en són testimoni... i paro, ja que em surt la vena historiadora i encara us dormiré tot començar...

Arranquem la tirada aventurera i agafem la pista de sorra on acaba el poble, totalment practicable amb qualsevol cotxe, amb una mica de cura. Un munt de "niqui-nocs" mentre la volkswagen  fa amunt, conduïda per una intrèpida Txell que sembla portar un 4x4!!! A Manu li faltaven mans... per agafar-se.

Ara si, aparquem i donem sortida des de la clàssica:
  
Punt 0: 18 h aprox. Aparcament de la Molinassa.

En 10 -15 min som al Punt 1: 18:10 h   Refugi de Vallferrera 1.905 m. Té l'honor de ser el refugi més antic de Catalunya, a més de ser un passeig preciós per canalla ben petita en qualsevol moment de l'any.

Primers indicatius des de Vallferrera

Comencem a pujar, grimpar i planejar per les Pales d'Arestes (és important fer aquest tram amb llum natural.  Terreny molt pedregós que podria donar més d'una lliscada si no veiem on possem els peus. Hi ha un tram habilitat amb una corda, que ens farà tirar de mans i cul) i els plans de la Socauba i de Sotllo. Tot d'una carregats amb les tendes i els vivers necessaris per fer nit i dinar al dia següent.  Mèrit sense precedent al Gandhi, "el quatre potes del grup". Veure'l com superava les grimpades rocoses de pedra amb una alçada considerable, era realment meravellós.
Vaques pasturant per tota la vall, l'aigua que fa vida per aquesta terra, impressionants colors que l'estació de l'any ens permet gaudir, un conjunt de sensacions als sentits, al cos i l'esperit,  certament insuperable.

I com cavallers valents arribem al Punt 2: 19:40 h Estany de Sotllo. A temps com l'Exprés! Muntem les tendes, dóna temps menjar una mica i a dormir.  

Ara si!!, no puc deixar de fer menció de com vam riure!  Això de fer la repartició de llits va ser molt anecdòtic... fins al punt que una servidora va dormir a peu estès, la mar d'ample en la seva tendeta!!, mentre els meus companys de travessa i el senyor pelut van dormir a l'altre, poder el més petit... però com diu el  refrany "dies i olles curen les coses" . El Gandhi havia de dormir amb el Manu, cosa de nois. Però evidentment, aquest primer no volia dormir sense la seva cuidadora, la Txell. Una bona estona d'un Gandhi juganer, foten potes, cos i cul sobre Manu, tal "esterilla" de platja... Encara em pixo de recordar-ho.

Moment tenda!

Estany de Sotllo

El matí a tremp d'alba! fem amunt per veure sortir el sol. 

Una nit molt freda i amb molta humitat. Ens recorda que la muntanya no s'està per ximpleries i fa la seva. 

Primeres llums del dia

Recollim material i seguim la ruta. Són les 7 h. Passem la cabana de Sotllo. Toca grimpar una mica novament, i en res fem Punt 3: 7:40 h Estany d'Estats. La visió d'aquest llac, des d'aquesta ruta és impressionant. Tot caminant et troves de cop la quantitat d'aigua cristalina davant dels ulls.

Estany d'Estats

Caminem per la vorera del llac i ara si, davant nostra la Pica, el Verdaguer i Montcalm, entre d'altres, i marcant camí la tartera que t'avisa... del que vindrà. A la posició inicial, veus formiguetes caminadores... el cap dels excursionistes que van davant, petits, petitets.

Tartera amunt! Dir que és una travessa que requereix una exigència física remarcable i ací ho veus clarament.

Tartera coll de Sotllo

Vista enrera. Estat i Sotllo

 Punt 4: 9:15 h Coll de Sotllo (alçada 2.874m) Ara caminem pel cantó francès de la Pica. Seguim la carena de la Cometa d'Estats, encara amb neu. És fàcil entendre quina és la part nord d'aquesta muntanya.

Amics espontanis!! al Coll de Sotllo

Pack Complert

 Punt 5. 10 h Coll de Riufred.  En aquest punt podem optar per fer primer Pica o Montcalm. Nosaltres senguint el propòsit inicial fem cap a la Pica, en honor a ser la de més alçada.

Veiem al Gandhi, amunt i avall com una cabra muntesa, tot corrents entre el munt de caminadors (això realment sembla la rambla), però feliç i gaudint com un boig.

Gran fita entre La Pica i Montcalm

Punt 6. 10:30 h Pica d'ESTATS  hem fet cim! La gran creu de ferro i la filera per poder fer la foto d'honor! Encara anem al IKEA i trobem menys gentada! ahhhhh!!! Però és divertit, francesos, catalans, espanyols, click, click!, records per la memòria en una simple foto. Moments màgics, per parlar i reviure.

Punt 7.10:45 h Pic Verdaguer  El pic veï. Tornem pel coll de Riufred novament.

Pic Verdaguer

Punt 8. 11:20 h Pic Montcalm. Mira tú, ara som a França altra vegada. Moment de reflexió del concepte frontera en l'actualitat i les seves tipologies. Barres visibles, invisibles...

El més gran!!

Tornada... Punt 9.  15 h.  Aparcament Molinassa. 

Cartogràfic de ruta. Ed. ALPINA

Nota: Els temps i hores marcades, són orientatives i treballades des de la meva memòria... una mica de peix cada cop més. És per això que penseu en gaudir especialment.

 
Fonts consultades:
-Imatges pròpies
-wikipedia
-Guia Alpina
-Cartografia del Terreny